VII

Amb la imparable senzillesa i naturalitat amb la que l'aigua que bull sobresurt de l'olla, el pit de l'Aina s'ha omplert d'aquella cosa de la que se'ns omple el pit quan, de sobte i per sorpresa, apareix algú que estimem. Poc esperava l'Aina veure en Jeroni aquí al monestir. Poc esperava l'Aina que veure en Jeroni mai li provocaria aquesta sensació al cos. Les llàgrimes han deixat de brollar-li dels ulls. Ara té ganes de sortir corrents per abraçar-lo,que ell l'abraci i poder explicar-li que han d'abandonar la Plana avui mateix. Però per altra banda sap que no pot explicar-li res. Què li dirà si ell li pregunta? Com reaccionarà si ella contesta? En Jeroni és un home molt fidel al seu senyor. L'haurà d'enganyar? Seria capaç d'entregar-la si li ho explica tot? O el que li fa més por, en Jeroni ja sap què ha passat i per això és aquí? L'Aina està tan encaboriada que ni tan sols es molesta pel fet que en Jeroni rondi aquella bagassa de l'hostal.

Sense ni amagar-se ni anar a cercar Jeroni, l'Aina observa el seu germà. Oh! En Jeroni fa moixaines a en Frisu. Oh no! Ara parla amb en Jan. Jan! Què fas!? No!?-Pensa l'Aina. Però ara el mal ja està fet: Jan l'està assenyalant. Jeroni s'apropa decidit cap a ella. Ella malda per eixugar-se la cara i per posar-se la túnica que la cobreix de tal manera que es dissimuli que ha estat esquinçada amb brutalitat no fa massa estona. -Hola Aina!-diu en Jeroni somrient- Estic buscant al comte has vist a..- El somriure de Jeroni s'esborra del seu rostre i deixa pas a un posat preocupat. -Què t'ha passat Aina?- Ella respon amb un somriure extremadament forçat que només fa que alarmar més en Jeroni- Has estat plorant? Què tens?- S'apropa a ella- Què t'ha passat als braços Aina?- L'Aina té els braços posats en forma de creu per dissimular l'estrip del vestit però no s'havia fixat en que té els avantbraços ben morats. En Jeroni l'agafa de manera tendra però ferma per les espatlles amb les seves manasses.-I el vestit? Què t'hi ha passat Aina?- Els ulls d'Aina es tornen lluents, s'han omplert de llàgrimes que encara no cauen. -Aina, parla'm!- Diu ell- A qui estàs buscant?-respon ella amb una veu normal que es delata falsa per la llàgrima que, ara sí, li rellisca per la galta. En Jeroni s'està mirant la túnica d'Aina i veu que està esquinçada de dalt a baix.-Aina.-diu amb to sever- diga'm ara mateix qui t'ha fet això-. L'Aina sanglota, està plorant. Amb una de les seves manasses agafa el cap sencer d'Aina i l'apropa amb delicadesa contra el seu pit. -Ha sigut el fill del comte-. En Jeroni s'aparta de cop de l'Aina i mira en Jan que, tap de bassa com és, se'l mira seriosament amb els punys clavats a la cintura. -El fill del comte li ha estripat la roba i la feia plorar.-Calla Jan!-l'interromp la seva germana. En Jeroni sap que el jove Radulf sol cometre aquests abusos però en el cas d'Aina... això no pot ser! La sang li vull. -On és ara el comte?- pregunta Jeroni. Jan se'l mira amb el mateix posat de fa un moment però no diu res. -Quan se n'ha atipat ha marxat.-Diu Aina. -Bé- diu en Jeroni pensarós.-L'estan buscant per tot arreu. Saps on ha anat?.-Riu avall- contesta en Jan amb un sarcasme impropi de la seva edat que Jeroni és incapaç de captar.- A peu?- pregunta Jeroni. -No ho sé!- contesta l'Aina amb la veu trencada. -Perdona Aina, ja sé que ara tens altres coses al cap. Perdona'm- Diu en Jeroni mentre la torna a agafar delicadament per les espatlles. -Ves-te'n a casa i fes-te el què t'hagis de fer. Et prometo que a la nit et vindré a visitar. L'Aina assenteix. -Acompanya la teva germana i cuida-la- Diu Jeroni a Jan. Jan aixeca una cella i no diu res. Jeroni se'n va.

Fra Roger rep missatger	2 (40%)
Aina i Jan marxen	0 (0%)
Aina i Jan a casa	2 (40%)
Jeroni troba Guillem	1 (20%)

VI

En Jeroni ha de prendre una decisió. La rapidesa i serenor amb la que actuï marcarà, sens dubte, el desenllaç del dia d'avui. Lluís l'ha enviat a buscar Guillem perquè no estava amb Radulf però que el cavall de Radulf hagi tornat sol, sense el seu genet, al castell és motiu d'alarma. -Arri!- Jeroni esperona el cavall que es llança camí del castell avall. A la vila ningú en sap res de Radulf el jove o del seu escuder Guillem. Els monjos no agraden gens a Jeroni però sap prou bé que en tota la vall no es mou cap mosca sense que al monestir se sàpiga. No li queda altre remei i, al galop de nou, Jeroni es dirigeix cap al monestir per aconseguir alguna informació. No tarda massa estona en arribar-hi. Hi ha molt moviment de gent. Pagesos, pageses, els cuidadors dels cavalls, llenyataires, traginers... -Més que un monestir sembla un mercat això!- Pensa Jeroni. -Escolta! No has pas vist l'escuder del jove Radulf?- Brama Jeroni a un home que estira dels bous que al mateix temps estiren d'un carro ple de llenya.- No noi!- contesta esforçat l'home. - Mossa!-continua preguntant Jeroni- No has pas vist el fill del comte o el seu escuder?- No guapo, no. -Vols que t'ajudi a portar els càntirs? -De quins càntirs parles?- En Jeroni esclata a riure. La noia també riu per sota el nas però es fa l'ofesa. -Més voldries que beure-hi a morro, podrit!. Un somriure de profund idiota es dibuixa al rostre de Jeroni que té tota la intenció d'arribar fins on la noia el deixi. En Jeroni baixa del cavall i fa una passa en direcció la noia del bonic cos de dona. En aquell moment, pel reüll, en Jeroni nota que té uns ulls clavats al damunt. Gira el cap i es troba amb la mirada jutjadora i reprovadora de Fra Roger. Avergonyit abaixa el cap i la urgència del motiu que l'havia portat al monestir li esclata amb força dins el seu cap. - No perdis el nord, Jeroni! Has de trobar en Guillem!-pensa esverat. En Jeroni s'apropa a Fra Roger i li pregunta si sap on són Radulf o Guillem. El germà, amb el seu parlar exageradament lent i irritadorament tranquil, li comenta que sap que aquest matí han marxat a la marca a caçar amb Lluís però res més. El monjo diu Lluís com si escopís les lletres. Jeroni té un gran respecte per Lluís però les històries del Déu que ens ha de jutjar a l'altre món el tenen molt atemorit. És per això que no pren un partit clar entre el particular enfrontament de Fra Roger i Lluís. De fet, aquesta animadversió personal només és una prolongació de la tibantor constant que hi ha entre el castell i el monestir. -Moltes gràcies Fra Roger. Si el veu a ell o al seu escuder els dirà que el busco?. -Descuida, ves amb deu noi. En Jeroni nota una fresa a la cama i sent un lladruc. És Frisu! El gosset del germà de l'Aina. L'acarona.-Què fas gosset! On tens el teu amo? -Anem Frisu!- crida en Jan. -Hola Jan! On és la teva germana. El noi no diu res i senyala cap un dels murs de mig metre d'altura que rodegen el els edificis del voltant del monestir. Aina té un posat nerviós.

Jeroni s'apropa a Aina	2 (25%)
Jeroni pregunta a Jan	0 (0%)
Jeroni pregunta a Aina	4 (50%)
Fra Roger encuriosit	2 (25%)