VI

En Jeroni ha de prendre una decisió. La rapidesa i serenor amb la que actuï marcarà, sens dubte, el desenllaç del dia d'avui. Lluís l'ha enviat a buscar Guillem perquè no estava amb Radulf però que el cavall de Radulf hagi tornat sol, sense el seu genet, al castell és motiu d'alarma. -Arri!- Jeroni esperona el cavall que es llança camí del castell avall. A la vila ningú en sap res de Radulf el jove o del seu escuder Guillem. Els monjos no agraden gens a Jeroni però sap prou bé que en tota la vall no es mou cap mosca sense que al monestir se sàpiga. No li queda altre remei i, al galop de nou, Jeroni es dirigeix cap al monestir per aconseguir alguna informació. No tarda massa estona en arribar-hi. Hi ha molt moviment de gent. Pagesos, pageses, els cuidadors dels cavalls, llenyataires, traginers... -Més que un monestir sembla un mercat això!- Pensa Jeroni. -Escolta! No has pas vist l'escuder del jove Radulf?- Brama Jeroni a un home que estira dels bous que al mateix temps estiren d'un carro ple de llenya.- No noi!- contesta esforçat l'home. - Mossa!-continua preguntant Jeroni- No has pas vist el fill del comte o el seu escuder?- No guapo, no. -Vols que t'ajudi a portar els càntirs? -De quins càntirs parles?- En Jeroni esclata a riure. La noia també riu per sota el nas però es fa l'ofesa. -Més voldries que beure-hi a morro, podrit!. Un somriure de profund idiota es dibuixa al rostre de Jeroni que té tota la intenció d'arribar fins on la noia el deixi. En Jeroni baixa del cavall i fa una passa en direcció la noia del bonic cos de dona. En aquell moment, pel reüll, en Jeroni nota que té uns ulls clavats al damunt. Gira el cap i es troba amb la mirada jutjadora i reprovadora de Fra Roger. Avergonyit abaixa el cap i la urgència del motiu que l'havia portat al monestir li esclata amb força dins el seu cap. - No perdis el nord, Jeroni! Has de trobar en Guillem!-pensa esverat. En Jeroni s'apropa a Fra Roger i li pregunta si sap on són Radulf o Guillem. El germà, amb el seu parlar exageradament lent i irritadorament tranquil, li comenta que sap que aquest matí han marxat a la marca a caçar amb Lluís però res més. El monjo diu Lluís com si escopís les lletres. Jeroni té un gran respecte per Lluís però les històries del Déu que ens ha de jutjar a l'altre món el tenen molt atemorit. És per això que no pren un partit clar entre el particular enfrontament de Fra Roger i Lluís. De fet, aquesta animadversió personal només és una prolongació de la tibantor constant que hi ha entre el castell i el monestir. -Moltes gràcies Fra Roger. Si el veu a ell o al seu escuder els dirà que el busco?. -Descuida, ves amb deu noi. En Jeroni nota una fresa a la cama i sent un lladruc. És Frisu! El gosset del germà de l'Aina. L'acarona.-Què fas gosset! On tens el teu amo? -Anem Frisu!- crida en Jan. -Hola Jan! On és la teva germana. El noi no diu res i senyala cap un dels murs de mig metre d'altura que rodegen el els edificis del voltant del monestir. Aina té un posat nerviós.

Jeroni s'apropa a Aina	2 (25%)
Jeroni pregunta a Jan	0 (0%)
Jeroni pregunta a Aina	4 (50%)
Fra Roger encuriosit	2 (25%)