V

Quin animal més formidable!- Pensa en Jeroni mentre dóna uns cops al coll del corser de Radulf. -És estrany que hagi agafat el destrer per anar a caçar- Pensa per ell.


Jeroni corre per les cavallerisses del castell des que té memòria. Estima els cavalls. Abans només ajudava el seu pare però l'home va morir i ara les cavallerisses són cosa seva. Ja no ha de netejar la merda, ja ho fan els marrecs que l'ajuden. Ara és el màxim responsable del benestar dels cavalls del comte i es dedica a netejar-los, donar-los de menjar o portar-los a ferrar quan s'escau. Fins i tot els munta amb l'excusa de fer-los galopar si fa dies que no ho fan. En Jeroni sent que un cavall arriba al patí d'armes, dóna un parell de copets més al coll del corser de Radulf i surt de les cavallerisses per veure qui és el genet solitari. És en Lluís. Té un rictus seriós. -Ha arribat Guillem?- Diu Lluís amb una fredor gens pròpia d'ell. -No senyor- Contesta Jeroni que, alhora, agafa les regnes del cavall de Lluís. En Lluís baixa ràpidament del cavall i sense, ni tan sols, mirar en Jeroni li diu – Agafa un corser i surt a buscar-lo que no està amb el jove Radulf. En Lluís entra decidit a la torre. En Jeroni crida un marrec que porta merda al femer i li diu: -Deixa això! Deixa això i entra el destrer del Senyor Lluís a la cavallerissa. Tu!- dirigint-se a un noiet que vagareja pel patí- ensella'm...-En Jeroni dubta de quin cavall prefereix muntar- ensella'm el palafrè de la comtessa! Ràpid!. En Jeroni està molt content. Sempre sorgeixen oportunitats de muntar els cavalls dels senyors però amb aquesta petició directa del Senyor Lluís, en Jeroni pot escollir el cavall que li plagui. Com que la jove comtessa surt sovint a cavalcar, en Jeroni mai té l'excusa per muntar el seu palafrè. Avui en Lluís li en n'hi ha donat una de perfecte. Ja muntarà el corser de Radulf un altre dia. En un obrir i tancar d'ulls, el vailet surt de la cavallerissa amb el palafrè de la comtessa ensellat.-Té Jeroni!- Diu somrient el vailet. -Molt bé marrec!- Contesta impressionat per l'habilitat del menut ensellant els cavalls. -Me'n vaig!- Diu en Jeroni que s'enfila al palafrè de la comtessa i surt al galop del pati d'armes del castell. Jeroni és més o menys de l'edat de Radulf i Guillem. Jeroni i Guillem són bons amics. Han crescut junts. Si Guillem no està amb Radulf, Jeroni creu que sap o anar-lo a buscar. Just quan atravessa la porta del castell veu com el destrer del jove Radulf s'apropa, sol, al castell. -N'ha passat una de grossa.- S'esglaia Jeroni.

Seguim Lluís	3 (33%)
Saltem a Guillem	0 (0%)
Jeroni va al monestir	3 (33%)
Jeroni va al bosc	3 (33%)

Degut a l'empat m'he pres la llicència d'escollir-ne un.