IV

Radulf amb un somriure enjogassat remou els matolls amb la punta de l'espasa.
-Radulf!- Brama Lluís amb l'autoritat d'un pare. El somriure de macabra enfollit desapareix del rostre de Radulf que, de cop, branda l'espasa i la descarrega contra el boix que té al davant. -Radulf! Marxem!- Exclama de nou en Lluís. Radulf l'ignora i escapça un altre tros de matoll. -Tu mateix.- Diu fredament en Lluís mentre estira la regna de la dreta. El seu cavall gira el cap i es posa a trotar en rebre uns quants cops de taló d'en Lluís. En Lluís marxa. Radulf deixa de golpejar matolls amb l'espasa i es mira com en Lluís s'allunya. Lluís es mira de reüll el jove amb l'esperança que aquest s'enfili al seu cavall i el segueixi. Radulf, però, aixeca l'espasa de nou i colpeja un boix amb ràbia. Lluís, ara sí, posa el cavall a galopar i se'n va. Radulf deixa de colpejar els arbustos i, aguantant l'espasa amb les dues mans, comença a vorejar-los silenciosament. El conjunt de boixeres fa un petit mur llarg i gruixut. Radulf ja ha arribat a la part del darrera. De sobte una noia en surt corrent cames ajudeu-me bosc enllà. En Radulf deixa caure l'espasa i arranca a córrer darrera seu. La roba de la noia no està feta per córrer. La noia s'aguanta la part inferior de la túnica pujada fins als genolls per poder córrer més però no és suficient. Als pocs metres en Radulf aconsegueix estirar-la dels cabells i fer-la caure contra el terra. Ella es remou però Radulf s'ha deixat caure sobre seu i l'immobilitza amb mans i genolls. És molt fort. Aina no es pot moure. -Què hi tenim aquí?- Diu en Radulf amb una mirada torbadorament lasciva. -Quin fàstic que em fa- pensa rebel·lada però esporuguida l'Aina. -No em faci mal mi-senyor- Diu ella que pateix pel dolor que li causen els genolls del jove Radulf sobre els braços. -Ja no recordava com m'agraden les teves mamelles- Brama el fill del comte mentre li esquinça la túnica per la part del coll deixant-li els pits al descobert. Aina és una dona preciosa.-No em faci mal- crida de nou l'Aina que té el cap tombat cap un costat i els ulls tancats. Radulf s'aixeca es treu el cinturó i s'abaixa els calçons. L'Aina resta al terra amb els ulls tancats. Té l'estomac remogut. Ara sent com el fill del compte es deixa caure barroerament sobre seu. Quin cop de cap li ha donat! Quin mal! Nota una escalfor a la cara. El comte està quiet. No l'està fornicant. Aina continua notant l'escalfor a la cara. És un líquid. Es toca la cara. És pastós. Obre els ulls. És sang! L'Aina llança un fort esgarip i prova d'escapolir-se de sota el cos inert del jove comte. Té la cara plena de sang. Radulf no es mou i pesa molt. Finalment aconsegueix sortir-ne. Té la cara, la túnica i els pits plens de sang. Radulf no es mou.-Aina!!- Crida una veueta- Jan! Què has fet!?- Crida l'Aina amb els ulls plorosos. Jan s'apropa corrents amb la seva fona de pastor penjant de la mà esquerra. -Sempre et feia mal!- Exclama el minyó amb posat seriós. L'Aina està molt alterada. S'apropa al cos a bocaterrosa de Radulf i el posa de panxa enlaire. Li brolla molta sang del cap. L'Aina acosta l'orella al pit del fill del comte. No sent batecs. Aina es posa una mà al cor i l'altra a la ferida de Radulf. Comença a murmurar quelcom inintel·ligible. La sang deixa de brollar del cap de Radulf. L'Aina agafa dos grapats de terra i mira el cel. Llança els dos grapats de terra i posa les dues mans al damunt del cor de Radulf i murmura de nou. Ara duu, un altre cop, l'orella sobre el pit del fill del comte. No sent res. No hi ha batecs. És massa tard. És un cadàver. Jan ha matat el jove Radulf d'un cop de roc. L'Aina s'aixeca amb mirada perduda, plena de sang, amb la túnica esquinçada i els braços caiguts.-Estàs bé germaneta?- Li pregunta el Jan mentre li ajunta les dues parts de la túnica per cobrir-li i els pits. L'Aina, amb la mirada més enllà de l'infinit, diu amb un fil de veu calmada: -Jan, ajuda'm. Hem de llençar el cos al riu. Entre els dos arrosseguen el cadàver fins la vora de l'aigua. Jan ha anat a recollir l'espasa que ja reposa al fons del riu. Ara, entre els dos, llancen el cos a l'aigua.-Matem el cavall?- Diu en Jan – Per què?-Contesta l'Aina -Perquè se'n tornarà sol cap al castell. -No, Jan. Marxem immediatament d'aquí.

Seguim en Lluís	1 (4%)
Seguim el cadàver de Radulf	4 (18%)
Seguim el Jan i l'Aina	7 (32%)
Seguim el cavall de Radulf	10 (46%)