VIII

-I on li penses dir que anem al pare?- Diu en Jan a l'Aina com si fos el germà gran que renya la petita. -No ho sé! Però si ens quedem a la plana ens mataran a tots 3- Respon l'Aina esverada. -Enganyar el pare no solucionarà els nostres problemes Aina- Respon en Jan ben serè. L'Aina es mira el seu germà petit perplexa. És un noi molt callat. A vegades, fins i tot, havia arribat a pensar que era una mica ruc. Avui, però, s'està comportant com si fos un adult. I no pas un de ruc. -Al pare no li direm res!- crida després del breu silenci que han provocat les darreres paraules d'en Jan. -Ho entens? Res de res!. En Jan abaixa el cap i no diu res. Continuen caminant cap a la zona de les barraques de fusta en les que viuen els llenyataires del monestir. És d'hora. El pare encara no hi serà. L'Aina dubta. No sap què han de fer. Agafar la poca roba que tenen, una mica de pa, un parell de mantes i marxar? Sense dir-li res al pare? Sens dubte aquesta seria l'opció més fàcil. El pare no és precisament d'aquelles persones que s'esforcen per entendre els altres. Des de que es va morir la mare l'Aina no es porta bé amb el pare. El tem, no l'estima. I, per tant, no és pas per ella que té dubtes, és per en Jan. Si fos per ella, haurien marxat ja fa temps, però no vol que en Jan, quan sigui gran, la culpi d'haver-lo obligat a fer res. -Jan, saps que potser no tornarem a veure el pare?- Diu l'Aina intentant obrir una conversa per conèixer els pensaments del noi. En Jan assenteix.-És molt d'hora i encara no haurà tornat del bosc- Continua L'Aina – Què passarà si marxem abans de què arribi?- En Jan la mira i contesta -Que no li haurem de dir cap mentida. -Cert- contesta l'Aina. Alleujada, però no tranquil·la del tot, l'Aina camina en direcció les casetes de fusta que ara ja es veuen. Les cases són quatre parets de fusta amb el sostre de palla.

Ja hi són. L'Aina s'afanya a treure's el parrac en el que s'ha convertit la seva túnica i a posar-se l'altra que té. En Jan agafa la manta que utilitza per tapar-se a les nits i que es posa a mode de capa quan arriba l'hivern. També agafa la de l'Aina. L'Aina trenca el pa que guarden en un dels prestatges construïts pel pare i se'n queda la meitat. -Marxem Jan- Diu l'Aina. -I on marxeu?- Diu una figura enorme que els fita dret amb els braços creuats des de la porta de l'estança. -Pare!- Exclama l'Aina- Si que has tornat d'hora!. -Deixa el pa que jo guanyo al prestatge i explica'm on collons aneu. -El pa el porto jo del monestir i marxem de la plana.- Diu en Jan amb to ferm. L'Aina està estorada. Fa onze anys que cuida de Jan i sembla que avui, per primer cop, l'estigui coneixent.-Vigila amb el què dius marrec!-Retrona la veu del pare -Pare, ha passat una cosa terrible- intercedeix l'Aina. El pare la mira amb posat escèptic. -Hem d'abandonar la plana o ens mataran- Diu l'Aina mentre es dirigeix cap a la porta. L'home, que li treu un cap i mig d'altura, la mira inexpressiu. Ella se li planta al davant i mirant-lo amb mirada penetrant li diu -Adéu pare- El pare però, no es mou ni un dit i, bloqueja el pas amb el seu cos corpulent.-Deixa'ns marxar pare!- Suplica la noia.-Pensàveu marxar sense dir-me res? Tan malament us he tractat?- Diu l'home amb mirada trista.

L'Aina havia confós el seu posat inexpressiu amb ira però, com en Jan, la capacitat de comunicar-se no és la seva principal virtut. -El fill del comte estava fent mal a l'Aina i l'he matat- deixa caure en Jan. El pare i l'Aina es miren el petit Jan amb els ulls esbatanats com plats. -Jan!!- exclama la veu trencada de l'Aina. - I mira, li ha estripat el vestit- diu el minyó mentre treu el parrac que solia ser la túnica de l'Aina del damunt de la pila de llenya. L'home s'aparta de la porta i prova d'acaronar l'Aina però ella li aparta la mà amb un mal gest. -Sabia que la teva bellesa em portaria un o altre problema- diu l'home amb el cap baix i la mirada clavada al terra. -Adéu- diu ella mentre passa la porta. En Jan la segueix decidit però el seu pare l'estira del braç -On anireu?- pregunta l'home. El noi s'encongeix d'espatlles- Marxem- diu ell. Aina retrocedeix i li diu -En Jan sempre ha volgut veure el mar-. Jan es desempallega suaument del braç del seu pare i es mira la seva germana amb un lleu somriure. -Adéu pare- diu ell. Se'n van.

Guillem i Jeroni s'han trobat	0 (0%)
Fra Roger rep un missatger	1 (14%)
S'esperen notícies al castell	5 (71%)
Aina i Jan emprenen el camí	1 (14%)