Els insectes, les flors i els colors del bosc són la comparsa que anuncia, ara sí, l'arribada de la primavera.
El d'aquest any, ha estat un març fred. Plujós com sempre però estranyament fred. Un vailet observa amb els ulls entreoberts el ramat que està a càrrec seu. Fa molt sol. Les ovelles, encara carregades de llana, pasturen amb natural parsimònia. Frisu, el gos del petit pastor, se les mira emmandrit amb el cap entre les potes. El quisso jau al costat del seu amo. Aquesta és la plana on es troben les dues valls i els dos grans rius. És una terra fèrtil propietat del clergat, la part del sud, i del senyor de Rocatoixa la part del nord. Ningú recorda quan es va començar a cultivar en aquesta plana. Només se'n recorda la història des que hi van arribar els frares Fracusians. Molta gent de l'alta muntanya vingué amb ells per poder viure de la terra. Expliquen els avis que la riba est del riu havia tingut boscos com els de la part de l'oest però els monjos, en senyal d'agraïment per la protecció que els ofereix el rei, entreguen fusta a les drassanes de Barsburg de forma continuada. Amb el temps els arbres han deixat pas a les grans àrees de cultiu i, més al nord, de pastura que coneixem avui. El pare de Jan, el petit pastor, és llenyataire. Frisu aixeca les orelles i seguidament el cap. D'una revolada es posa dret sobre les seves quatre potes i s'apropa trotant cap el ramat. Jan se'l mira i immediatament es posa a examinar l'horitzó buscant el motiu de l'activitat del seu gos. Un núvol de pols camí enllà. S'acosta gent a cavall.
Opcions :
El d'aquest any, ha estat un març fred. Plujós com sempre però estranyament fred. Un vailet observa amb els ulls entreoberts el ramat que està a càrrec seu. Fa molt sol. Les ovelles, encara carregades de llana, pasturen amb natural parsimònia. Frisu, el gos del petit pastor, se les mira emmandrit amb el cap entre les potes. El quisso jau al costat del seu amo. Aquesta és la plana on es troben les dues valls i els dos grans rius. És una terra fèrtil propietat del clergat, la part del sud, i del senyor de Rocatoixa la part del nord. Ningú recorda quan es va començar a cultivar en aquesta plana. Només se'n recorda la història des que hi van arribar els frares Fracusians. Molta gent de l'alta muntanya vingué amb ells per poder viure de la terra. Expliquen els avis que la riba est del riu havia tingut boscos com els de la part de l'oest però els monjos, en senyal d'agraïment per la protecció que els ofereix el rei, entreguen fusta a les drassanes de Barsburg de forma continuada. Amb el temps els arbres han deixat pas a les grans àrees de cultiu i, més al nord, de pastura que coneixem avui. El pare de Jan, el petit pastor, és llenyataire. Frisu aixeca les orelles i seguidament el cap. D'una revolada es posa dret sobre les seves quatre potes i s'apropa trotant cap el ramat. Jan se'l mira i immediatament es posa a examinar l'horitzó buscant el motiu de l'activitat del seu gos. Un núvol de pols camí enllà. S'acosta gent a cavall.
Opcions :
- El dia a dia d'en Jan (5 vots)
- La vida al monestir (5 vots)
- Qui s'acosta al galop (12 vots)
- La vida d'un llenyataire (5 vots)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada