dilluns, 18 d’abril del 2011

II.

Els cavalls estan esgotats. Fa massa estona que galopen.
 El jove Radulf cavalca seguit per Guillem i per Lluís. Guillem és encara més jove que Radulf i el serveix com a escuder. Lluís, home de confiança de Radulf pare, acompanya el jove en condició de mestre i conseller. Lluís quasi no ha dit res en tot el dia. Si aquest matí la intenció del jove Radulf hagués estat, veritablement, la d'anar de caça als boscos del sud de la marca, no els hauria fet posar la cota de malla. Lluís coneix el jove com si fos fill seu. Lluís sabia que si Radulf s'equipava per anar a la guerra no es conformaria en disparar quatre sagetes contra les llebres i els conills. En portava alguna de cap. Els somnis del jove noble són una barreja de batalles passades que ha sentit dels grans, rauxa juvenil i, el que preocupa més en Lluís: Fanatisme. Des de l'Abadia s'està inculcant als fills dels nobles que els larraïns no volen ser fills de Déu, que el fals déu que adoren és un instrument del diable per afeblir la veritable fe. A l'Abadia ensenyen als futurs marquesos que els larraïns són una prova del Senyor que cal superar; que no són dignes d'aquesta terra fèrtil mentre adorin el fals déu; que han de reconèixer l'únic i veritable Creador o morir; se'ls ha de tirar al mar. “Déu ho vol” els diuen. I “Déu ho vol”, pensa el jove Radulf amb els ulls brillants i enrogits. Els té plorosos de ràbia i serra amb força les dents. Mai s'havia sentit tan humiliat. Mai havia sentit tant d'odi dins seu. Se'ls ha de tirar al mar, pensa Radulf enfollit per l'ira. Gossos infidels, Déu ho vol i així serà. En Guillem està molt trist. Tem haver decepcionat Radulf. Guillem se sent molt orgullós de ser el seu escuder i el té per un gran amic. Radulf és rude, fins i tot mal carat però Guillem l'admira i donaria la vida per ell. En Guillem creu que no ha estat a l'altura de la situació. S'ha comportat com ho faria aquell pageset que els mira a passar atemorit mentre mena el seu ramat. Aviat serà un home d'armes! No es pot comportar com un pagès covard! La silueta dels ponts de l'aiguabarreig extreu Guillem dels seus pensaments. Els cavalls no aguantaran gaire més, pensa ara. En Guillem espera que Radulf es vulgui parar aviat o,si més no, que deixi de galopar i permeti trotar una mica les bèsties.


Què ha passat aquest matí?
  8 (32%)
Radulf decideix aturar-se al pont de l'aiguabarreig.
  13 (52%)
Radulf (pare) Marquès de Rocatoixa.
  1 (4%)
En Jan marxa a tancar el ramat.
  3 (12%)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada