Sempre en plega mentre espera que la trampa que hi té parada s'ompli amb alguna truita. Busca entre les grans pedres que hi ha a la riba dreta de l'aiguabarreig. En Jeroni, un noi que viu a les cavallerisses del castell, li ha ensenyat a fer trampes pels peixos. A l'Aina li fa gràcia en Jeroni i hi jau cada cop que en té l'oportunitat. Cavalls! El so del galop d'uns cavalls estira l'Aina fora dels seus pensaments. L'Aina corre a amagar-se darrere les boixeres. Per una dona tan formosa com ella el so dels cavalls mai és una bona nova. Els castlans sempre volen jaure amb ella i la forniquen d'una manera que li remou l'ànima. Que hi tinguin dret no significa que sigui just o suportable. És humiliant. Un dels genets ara pren forma: És el jove Radulf que salta del cavall i llança la cota de malla que li cobreix el cap amb força contra el terra. L'Aina està ben amagada i espia el fill del comte a través de les fulles de la boixera. El jove Radulf sembla molt enfadat i amb grans passes es planta a tocar de l'aigua, mira cap a la vila, aixeca la vista fins el castell del seu pare, es mira als peus, mira riu avall i es deixa caure de genolls. Arriba més gent. L'escuder del comte arriba i també salta del seu cavall. Es dirigeix cap el seu senyor però no s'hi acosta. Es para. Veu la cota de malla que li protegia el cap al terra. La recull. Arriba un tercer genet. És en Lluís, l'Aina somriu. El coneix bé. És un bon home. A més, en Lluís, és un home de natura. És el conseller del comte i això li permet protegir de l'extremisme dels frares a tota la gent que creu en els antics costums i els astres. Lluís observa el jove escuder que l'interroga amb la mirada. Lluís resta impàvid. El jove escuder, en veure que Lluís no es pronuncia, decideix actuar. Guillem coneix Radulf de tota la vida i sap que ara mateix no se li pot dir res. També sap, però, que en Radulf és força dur amb els altres però n'és molt més amb sí mateix. Guillem pateix perquè sap que Radulf està passant un calvari. L'honor ho és tot pels homes d'armes. Radulf continua agenollat al costat del riu. Les muntures de Radulf i Guillem beuen aigua del riu a pocs metres del jove comte. Guillem se li apropa amb cautela sota la mirada serena de Lluís. Guillem toca l'espatlla del jove compte que es gira d'una revolada i amb la cara amarada per les llàgrimes comença a donar-li cops i puntades. Entre els crits de gos i covard Guillem cau al terra. Radulf es treu l'espasa i l'agafa amb les dues mans. -Ets un covard! Com vols que et confii l'esquena gos covard!?. Guillem està veritablement ofès. Mai s'havia sentit tant ferit, avergonyit i humiliat. No té por. Lluís mira l'escena amb posat inescrutable des del seu cavall. Radulf aixeca amb força l'espasa. Guillem ajup el cap i se'l protegeix amb les mans. Està paralitzat. El torrent de sentiments que ha implosionat dins seu l'immobilitza. En Lluís descarrega l'espasa contra Guillem però s'atura en sec. Una mena d'esgarip provinent dels arbustos crida l'atenció del jove comte. Radulf deixa caure l'espasa cap un costat i l'aguanta amb una sola mà. Escorcolla les boixeres amb la mirada. -Fuig! - Aquesta fulla només vol sang heretge i infidel! Brama Radulf a Guillem. Un sentiment d'entre tots els que aclaparen Guillem guanya protagonisme: Per primera vegada en la seva vida està enfurismat amb Radulf. -Radulf és un covard i un estúpid!, pensa per ell. S'aixeca bruscament s'enfila al seu cavall i marxa al galop. Plora de ràbia. Per la seva banda, Lluís també ha sentit l'esgarip i la seva cara per fi deixa entreveure alguna emoció: Està preocupat, si aquest soroll l'ha fet una persona hi haurà problemes. -Radulf! Marxem! -Crida amb to d'ordre -Ja n'hi ha prou!- Insisteix. Radulf contesta entre enjogassat i desafiant: -Has sentit això?- Lluís contesta sever -Sí vols que el teu pare no sàpiga què ha passat aquest matí a la marca, enfila't al cavall ara mateix.
Seguim en Guillem | 3 (16%) |
Radulf fa cas d'en Lluís | 1 (5%) |
Radulf no fa cas d'en Lluís | 7 (38%) |
Seguim l'Aina | 7 (38%) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada