X

-Te ferides de sagetes al darrere de les cames, una ferida de llança, un fort cop al cap i li han tallat el coll. Qui l'ha mort ho ha fet amb una brutalitat exagerada, amb una ràbia desmesurada.- diu l'Abat amb un filet de veu i de manera pausada. -Gràcies per netejar el cos del meu fill, pare.- Diu el Comte sense treure els ulls del damunt del rostre del seu difunt fill. -Després de pregar perquè la seva ànima trobés el camí que porta els justos al costat de Déu Nostre Senyor només ens quedava deixar-lo en condicions de ser mostrat al seu pare.

En Lluís observa com la bel·licositat bull en els ulls del comte Radulf com feia anys que no veia. Sens dubte es tracta d'un acte atroç. Tothom guarda silenci. Tothom resta callat un gest o una paraula del Comte. Només els sanglots de la Dàlia el trenquen de manera irregular el silenci que reina al pati d'armes del castell de Rocatoixa. De sobte, el Comte s'enfila al carro i aixeca el cos del seu fill. Lluís i el capità de la guàrdia s'hi apropen corre-cuita per ajudar-lo però ell els refusa. El Comte travessa el pati d'armes i entra a l'interior de la torre. Soldats, homes d'armes, cavallers i servents residents al castell estan molt emocionats. Els joves per la força del moment, els grans perquè recorden temps passats on el nom Rocatoixa es va fer gran gràcies al valor i a la noblesa d'aquells que el lluïen. Els que havien guerrejat junt amb el Comte Radulf coneixien aquella expressió del seu rostre. Feia anys que no la veien, alguns dubtaven de si part del caràcter del Comte havia mort junt amb la seva difunta esposa, però ara n'estaven segurs; el rostre del comte parlava per si sol: La mort del jove Radulf no quedaria impune. L'Abat entra a la torre del castell just darrera del Comte.

Seguim Aina i Jan	0 (0%)
Continuem amb el Comte	3 (100%)